Afavorir el llenguatge dels infants no requereix omplir el dia d’activitats ni comprar materials especials. Una conversa mentre preparem el sopar, un conte compartit o un joc al menjador poden oferir moltes oportunitats per comunicar-nos.
La clau és compartir moments en què l’infant tingui alguna cosa a expressar i trobi un adult que l’escolti, li doni temps i respongui amb interès.
Aquestes deu idees et poden ajudar a acompanyar el seu llenguatge de manera natural, adaptant-les a la seva edat i manera de comunicar-se.
1. Segueix allò que li interessa
Observa què mira, què toca o amb què juga. Si està fent rodar un cotxe, pots comentar: «El cotxe va molt ràpid!» o «Ara ha entrat al garatge».
No cal dirigir constantment el joc. Compartir el seu interès dona sentit a les paraules i facilita que vulgui participar.
2. Deixa espai perquè respongui
Després de parlar, fes una pausa. A vegades encadenem preguntes o ens avancem a respondre perquè ens sembla que l’infant triga massa.
Espera amb una actitud tranquil·la. La resposta pot arribar en forma de mirada, gest, so o paraula. Recull-la i continua la interacció: comunicar-se va més enllà de parlar.
3. Comenta més i pregunta menys
Si cada conversa es converteix en «Què és això?», «De quin color és?» o «Com es diu?», l’infant pot sentir que l’estem examinant.
Prova de fer comentaris que convidin a compartir:
- «Aquest gos és molt petit!»
- «La torre ha caigut!»
- «Em sembla que aquest cotxe no hi passa…»
Les preguntes també tenen lloc, però no cal que ocupin tota la conversa.
4. Amplia el que diu sense exigir que ho repeteixi
Si diu «gos», pots respondre: «Sí, un gos gran!». Si diu «nen aigua», pots afegir: «El nen beu aigua».
Així li ofereixes un model una mica més complet, relacionat amb el que vol explicar. No cal demanar-li que repeteixi la frase ni assenyalar cada error.
5. Posa paraules a les rutines
Vestir-se, banyar-se o preparar el berenar són moments per parlar d’allò que passa:
«Ara ens posem els mitjons.»
«L’aigua està calentona.»
«Tallem el pa i hi posem tomàquet.»
Utilitza frases clares i ajustades al seu nivell. No cal parlar tota l’estona: deixa també espais perquè pugui intervenir.
6. Comparteix contes sense pressa
Llegir junts no vol dir acabar el llibre ni seguir sempre el text. Podeu mirar una il·lustració, assenyalar un personatge o comentar una escena.
Si una pàgina li interessa, quedeu-vos-hi. Si vol tornar al mateix conte, podeu rellegir-lo i recuperar expressions conegudes.
El conte és una oportunitat de conversa, no una tasca que s’ha de completar.
7. Ofereix petites eleccions
«Vols la poma o el plàtan?»
«Juguem amb la pilota o amb els animals?»
Mostrar les dues opcions pot ajudar-lo a comprendre i expressar què prefereix. Accepta que ho indiqui assenyalant, mirant o parlant, i posa paraules a la seva elecció: «Vols la pilota!».
Evita convertir la paraula en una condició per donar-li allò que necessita.
8. Juga a fer veure
Donar menjar a una nina, preparar un dinar imaginari o fer dormir un peluix permet compartir accions i petites històries.
Pots participar amb frases senzilles: «El nino té gana», «La sopa crema!» o «Ara el tapem».
Deixa que l’infant també proposi què passa. El joc compartit ofereix motius per demanar, comentar i explicar.
9. Recupera cançons i jocs de torns
Les cançons amb gestos i els jocs de «ara tu, ara jo» poden crear moments de participació.
Podeu fer rodolar una pilota, imitar sons d’animals o cantar una cançó coneguda. Fes una pausa perquè pugui intervenir, sense pressionar-lo si no ho fa.
Participar amb un moviment o un so també és una manera de formar part del joc.
10. Busca estones amb menys distraccions
Durant una conversa o un joc compartit, apagar la televisió de fons i deixar el mòbil de banda pot facilitar que us escolteu i compartiu l’atenció.
No cal preparar una activitat perfecta. Busca moments que pugueu gaudir: mirar un conte, jugar a terra o parlar mentre feu alguna cosa junts.
Què convé evitar?
Més que buscar que l’infant digui moltes paraules, volem que trobi sentit i confiança en la comunicació. Per això, convé evitar:
- Fer-lo repetir constantment.
- Corregir cada paraula o pronunciació.
- Comparar-lo amb altres infants.
- Respondre sempre abans que tingui temps de participar.
- Fer veure que no l’entenem per obligar-lo a parlar.
Podem oferir models de llenguatge i, alhora, respectar el que l’infant ja està intentant comunicar.
Quan és convenient demanar orientació?
Aquestes propostes són orientacions generals i no substitueixen una valoració individual.
Si et preocupa com el teu fill o filla comprèn, parla o es comunica, comparteix les observacions amb pediatria i amb un professional de logopèdia. Si deixa d’utilitzar paraules o habilitats comunicatives que ja tenia, demana una valoració sense esperar.
No cal tenir clar què passa per consultar. Explicar què observes a casa és un bon punt de partida.
Acompanyar el llenguatge comença per escoltar
Una mirada, un gest o una paraula poden iniciar una conversa. Quan els recollim i hi responem, donem valor a allò que l’infant vol compartir.
A Clau Educativa acompanyem les famílies amb orientacions pràctiques sobre comunicació, llenguatge i aprenentatge. Si tens dubtes i vols explicar-nos la teva situació, pots contactar amb nosaltres.